Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 gener 1477 ![]() Château des ducs de Bretagne (França) (en) ![]() ![]() |
Mort | 9 gener 1514 ![]() Blois (França) ![]() |
Sepultura | basílica de Saint-Denis ![]() |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Color de cabells | Pèl-roig ![]() |
Activitat | |
Ocupació | reialesa ![]() |
Altres | |
Títol | Duquessa Reina consort Duquessa ![]() |
Família | Casa de Dreux ![]() |
Cònjuge | Lluís XII de França (1499 (Gregorià)–1514 (Gregorià)) Carles VIII de França (1491 (Gregorià)–1498 (Gregorià)) Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (1490 (Gregorià)–1491 (Gregorià)) ![]() |
Fills | Carles-Orland de França ( ![]() Carles de Valois ( ![]() Francesc de Valois ( ![]() Anna de Valois ( ![]() Clàudia de Valois ( ![]() Renata de França ( ![]() ![]() |
Pares | Francesc II de Bretanya ![]() ![]() |
Germans | Isabel de Bretanya ![]() |
Parents | Anna de Candale, cosina germana Germana de Foix, cosina germana Caterina I de Navarra, cosina germana Elionor I de Navarra, àvia materna ![]() |
![]() ![]() |
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514)[1] fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514. Pels seus matrimonis obtingué els títols d'arxiduquessa d'Àustria i emperadriu dels romans (1490-1491), després reina de França (1491-1498) i reina de Sicília i de Jerusalem en dret; més tard, novament reina de França (1499-1514) i duquessa de Milà. Anna fou la cosina de la reina Anna de Candale, reina consort d'Hongria.[2]
Era la filla de Francesc II de Bretanya (1435-1488), duc sobirà de Bretanya, i de la seva segona esposa Margarida de Foix (vers 1449-1486), princesa de Navarra.
És una peça central en les lluites d'influència que portaran, després de la seva mort, a la unió de Bretanya a França. Ha estat igualment mantinguda en la memòria bretona com un personatge preocupat per defensar el ducat de cara a l'apetit dels seus veïns.